Obra: Maimara, estrella en tierra lejana
Autor: Sebastià Miralles
Ubicación: Avda. Joan Fuster / Cinturón Verde
Fecha: 2001
Als dos vessants de la nit
Et mous creixent i minvant.
I t’abandones exhaurida. Apàtrida.
L’eix convicte del que est i no est
es despenja amb la mirada que t’esquinça.
Redona com l’hora en què et gestaren
l’abandó a la llum t’empara.
I en aturar-te la claror denuncia.
Una presència desfigurada. Tu, a qui solament un gest dibuixa.
Est penombra i sol de migdia alhora.
Maimara per a tu la pàtria és,
la veu soterrada entre els set colors de la terra.
La mirada fitant els temps que
desplega la corba andina.
Madeixa originària,
els camins de pols t’emboliquen.
Maimara, sí est un mot, un lloc o una llum.
La llum, el lloc o el mot, sou una sola cosa.
Sou una presència per Aldaia, la part del magma que ens habita,
la llavor eixamplada
a les darreries d’un capvespre.
(Sebastià Miralles, fragmento del poema Maimara, estel de terra enllà)
Esta obra, hecha de piedra y hierro, la trabajó Sebastià Miralles in situ en el Cinturón Verde en el transcurso del I Encuentro Internacional de Escultura Pública de 2001, dirigido por el profesor y artista Joan Llavería, en el qua participaron otros artistas como Carlos Lonje, Kioto Ota y Mustafá Alí. La escultura guarda una relación de equilibrio con el lugar y la luz del Cinturón Verd, donde está integrada saliendo de la tierra con un potente círculo de hierro.
Art públic a Aldaia (2006). Arte y Entorno y Ayuntamiento de Aldaia, p.80-87.