Maimara, estel de terra enllà Home » Escultóriques » Maimara, estel de terra enllà Sobre l'obra d'art Sobre l'autor Ubicació Àudio - Guia Obra: Maimara, estel de terra enllà Autor: Sebastià Miralles Ubicació: Avda. Joan Fuster / Cinturó Verd Data: 2001 Als dos vessants de la nit Et mous creixent i minvant. I t’abandones exhaurida. Apàtrida. L’eix convicte del que est i no est es despenja amb la mirada que t’esquinça. Redona com l’hora en què et gestaren l’abandó a la llum t’empara. I en aturar-te la claror denuncia. Una presència desfigurada. Tu, a qui solament un gest dibuixa. Est penombra i sol de migdia alhora. Maimara per a tu la pàtria és, la veu soterrada entre els set colors de la terra. La mirada fitant els temps que desplega la corba andina. Madeixa originària, els camins de pols t’emboliquen. Maimara, sí est un mot, un lloc o una llum. La llum, el lloc o el mot, sou una sola cosa. Sou una presència per Aldaia, la part del magma que ens habita, la llavor eixamplada a les darreries d’un capvespre. (Sebastià Miralles, fragment del poema Maimara, estel de terra enllà) Aquesta obra, feta de pedra i ferro, la va treballar Sebastià Miralles in situ al Cinturó Verd en el transcurs del I Encontre Internacional d’Escultura Pública de 2001, dirigit pel professor i artista Joan Llavería. L’escultura guarda una relació d’equilibri amb el lloc i la llum del Cinturó Verd, on està integrada sortint de la terra amb un potent cercle de ferro. Art públic a Aldaia (2006). Arte y Entorno y Ayuntamiento de Aldaia, p.80-87. Autor: Sebastià Miralles Sebastià Miralles (Vinaròs, 1948-València, 2017), escultor i professor. Llicenciat per la Facultat de BB.AA de Barcelona i Doctor per la Facultat de BB.AA de València, va ser professor del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València des de 1981 fins a 2008, desenvolupant una tasca docent renovadora àmpliament reconeguda. Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives, nacionals i internacionals. Caldria destacar el treball amb la galeria Lluc de Gandia i València, la galeria Cànem de Castelló i la galeria Rita García de València. Va representar, al costat d’altres artistes, al pavelló de la Comunitat Valenciana en l’Expo de Sevilla del 1992. Dels seus treballs artístics cal destacar escultures públiques de gran format com Presència, al parc Joan Pellicer de Bellreguard; L’origen, el trànsit i la transcendència, en la Capella de l’Ordre de Santa Anna; Ab-O, als jardins del Campus de la Universitat Politècnica o Creixent, al carrer de Sant Cristòfol, a Vinaròs 2008. La seua obra ha viatjat a exposicions col·lectives a Santiago de Xile, Mèxic, Brussel·les, Roma o Tòquio, i ha fet nombroses exposicions individuals. En els últims anys va promoure la Sala Sebastià Miralles de la Fundació Caixa Vinaròs, on va promoure projectes d’ampli espectre. Cal destacar també la seua activitat com a poeta, amb dos llibres publicats (Dels reflexos i Instant barat). Igualment ha publicat diversos assajos relacionats amb l’art i l’educació com Esquinçar l’aire, La matèria com a camp de significació específica de l’escultura contemporània i Art i educació hui: carrera cap a una llibertat condicionada Ubicació Àudio - Guia Tu navegador no soporta audio