Obra: Maimara, estel de terra enllà
Autor: Sebastià Miralles
Ubicació: Avda. Joan Fuster / Cinturó Verd
Data: 2001
Als dos vessants de la nit
Et mous creixent i minvant.
I t’abandones exhaurida. Apàtrida.
L’eix convicte del que est i no est
es despenja amb la mirada que t’esquinça.
Redona com l’hora en què et gestaren
l’abandó a la llum t’empara.
I en aturar-te la claror denuncia.
Una presència desfigurada. Tu, a qui solament un gest dibuixa.
Est penombra i sol de migdia alhora.
Maimara per a tu la pàtria és,
la veu soterrada entre els set colors de la terra.
La mirada fitant els temps que
desplega la corba andina.
Madeixa originària,
els camins de pols t’emboliquen.
Maimara, sí est un mot, un lloc o una llum.
La llum, el lloc o el mot, sou una sola cosa.
Sou una presència per Aldaia, la part del magma que ens habita,
la llavor eixamplada
a les darreries d’un capvespre.
(Sebastià Miralles, fragment del poema Maimara, estel de terra enllà)
Aquesta obra, feta de pedra i ferro, la va treballar Sebastià Miralles in situ al Cinturó Verd en el transcurs del I Encontre Internacional d’Escultura Pública de 2001, dirigit pel professor i artista Joan Llavería. L’escultura guarda una relació d’equilibri amb el lloc i la llum del Cinturó Verd, on està integrada sortint de la terra amb un potent cercle de ferro.
Art públic a Aldaia (2006). Arte y Entorno y Ayuntamiento de Aldaia, p.80-87.