Harmonies

Obra: Harmonies

Autor: José Antonio Orts

Ubicació: Avda. Joan Fuster / Cinturó Verd

Data: 2001- 2026 (restauració)

L’obra titulada Harmonies és un conjunt d’escultures sonores fotosensibles que recullen la llum del cel d’Aldaia i la transformen en harmonies sonores (concordes musicals). El conjunt segueix en tot moment les evolucions de la llum natural, la posició del sol, el pas dels núvols, etc. I també capta la presència i els moviments dels espectadors (per les variacions d’intensitat lluminosa i les ombres que aquests provoquen). 

D’aquesta manera, les evolucions de la llum natural i els moviments dels espectadors tracen el ritme sonor del conjunt escultòric. El moment de màxima intensitat expressiva de la peça es produeix al vespre quan augmenta la potència de la sonoritat i serà més greu. L’espectador pot passejar-se lliurement entre el conjunt d’escultures aconseguint una interacció recíproca de l’objecte, ja que aquest emetrà una successió de ritmes sonors marcats pels moviments i el cicle solar dia/nit.

Art públic a Aldaia (2006). Arte y Entorno y Ayuntamiento de Aldaia, p.132-139.

Sobre la restauració de 2026

Components electrònics, cèl·lules fotoconductores, plaques fotovoltaiques, altaveus, ferro i acer inoxidable.

Obra restaurada i modificada per l’autor en 2026, amb motiu del 25é aniversari de la seua creació.

Harmonies és una escultura sonora, fotosensible i autònoma concebuda per a generar una experiència perceptiva en contínua transformació dins de l’espai que ocupa. L’obra produïx una eufonia composta per seqüències de sons percussius afinats, la intensitat i el ritme dels quals varien constantment al llarg del dia.

La intensitat sonora depén de la lluminositat del cel, mentre que el ritme es modifica en funció de la il·luminació del sol i de les ombres projectades pels espectadors. D’esta manera, la peça establix una relació directa amb els cicles naturals i amb la presència humana, generant configuracions sonores sempre canviants.

Les percussions evoquen melodies d’evolució lenta i contínua: quasi imperceptibles a l’alba, s’acceleren gradualment fins a arribar a la seua major activitat al migdia i, posteriorment, desenvolupen un prolongat ritardando fins al vespre.

Durant la nit, l’escultura roman en silenci. L’energia necessària per al seu funcionament procedix exclusivament de la llum natural, captada mitjançant plaques fotovoltaiques integrades en la mateixa obra, la qual cosa reforça el seu caràcter autònom i la seua vinculació amb l’entorn.