Obra: Escultura d’Aigua
Autor: Joan Llavería Arasa
Ubicació: Redona Avda. Vicente Blasco Ibáñez i el Cinturó Verd
Data: 2001
Escultura-font d’acer inoxidable embolicada en una zona verda amb forma de carxofa on juguen la llum i l’aigua. La pressió de l’aigua sobre els plans d’acer aconsegueix una acolorida reflexió de la llum, donant una dimensió poètica i humana a l’entorn urbà. Pretén ser un referent d’inspiració neoclàssica en l’entrada nord de la ciutat i un element estètic singular dins de la continuïtat del Cinturó Verd. A més la carretera de l’entrada nord, és, sens dubte, un dels accessos més singulars i tradicionals d’entrada a la ciutat d’Aldaia.
I és precisament en aquesta àrea on té lloc un pla de desenvolupament urbà dels més aconseguits de la comarca, malgrat la complexitat del trànsit rodat. Al mateix temps, funciona com un contrapunt urbà respecte de la singular presència arquitectònica que representa el TAMA, i com a punt final en la carretera procedent de Xirivella que quedava reforçada per l’obliqüitat de l’alineament en perspectiva dels arbres que voregen la carretera. Conceptualment, és una forma escultòrica que integra la materialitat estructural de l’acer inoxidable i la presència etèria de la llum i l’aigua en una composició de caràcter simbòlic.
Ens interessava especialment el sentit d’ordre i de contenció que determinen els plans de l’acer en contrast amb el desbordant dinamisme i empenyiment provocada per la pressió dels dolls d’aigua. Plans d’acer inoxidable que al mateix temps expandeixen la llum entre la proximitat dels plans en un impuls dinàmic que funciona com a metàfora de la vida. El sentit de l’ordre i de simetria, li atorga a l’obra una certa solemnitat atenuada per la sensualitat de les formes, el joc de l’aigua i de la reflexió de la llum.
En definitiva tractem de reactualitzar una concepció urbanitzadora de la forma escultura font en l’espai públic, buscant amb això la creació d’un centre sobre el qual fixar el nostre interés i crear una sensació d’assossec dins del dinamisme compositiu dels elements que la integren, generant des d’un punt de vista urbà, una sensació de clara centralitat, en un entorn generalment dominat per la disparitat d’elements i formes.
Art públic a Aldaia (2006). Arte y Entorno i Ajuntament d’Aldaia, p.118-131.
L’Informatiu (Butlletí d’Informació Municipal), núm. 66-2n trimestre 2002, p.22-23.